La família és bona. Family is good

Què ens queda com a família si la casa s'esfondra? En les nostres vides i temps líquids, la casa és la cola que uneix a la família i li dóna solidesa. El nou espectacle de Teatro de lo Inestable es qüestiona sobre la fragilitat de la família i la casa com a estructura consistent subjecta als vaivens del dia a dia. Dirigida per Jacobo Pallarés, Family(es) s'estrena en coproducció amb La Rambleta dins de la programació del Festival Tercera Setmana.
 
9 autors i autores signen els textos i relats que componen Family(es). Maribel Bayona, Jacobo Pallarés, Rafael Palomares, Marcelino Martin Valiente, Joao García Miguel, Iaia Cárdenas, Rosa Molero, Gabi Ochoa i Mertxe Aguilar, 9 pares i mares que descriuen diferents estructures familiars marcades per realitats socials complexes i pròpies de la societat moderna. Protagonitzen i donen vida a aquests relats Maribel Bayona, Paula Miralles, Ruth Palonés i Juan Andrés González.
 
L'estrena de la peça coincideix amb l'aniversari dels 20 anys de la companyia i s'assenta en un llenguatge artístic amb caràcter social, un codi que ja li és propi. Per a l'obra, la companyia ha decidit comptar amb la col·laboració de 4 dones pertanyents a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), que participen activament en l'espectacle al costat dels 4 actors de l'elenc. Al costat d'elles i les seues diferents realitats, el text relata el buidament de la llar en desnonaments emocionals i materials, i es preguntá com es queden les petjades d'una família en una casa, i com es queden les petjades d'una casa en una família.
 
Pallarés, sobre Family(es), apunta al fet que “té a veure amb una generació de creadors i el seu moment vital en la paternitat. Aquest espectacle reflecteix que ens hem fet majors i ens situa en un altre lloc, en un altre prisma des del qual explicar la nostra realitat: la de ser pare, tenir hipoteques i estar endeutats.”
 
La companyia, en aquest cas, també ha fet una gran aposta pel llenguatge audiovisual amb l'assessorament d'Àlex Serrano de Agrupación Sr. Serrano. La gravació en directe i les projeccions sobre els blocs d'escenografia que componen la casa, ofereixen noves capes de textura i diferents plànols a l'espectador per a explicar el relat.